llibres
Recomenar llibres:
L’altre dia pensant en el tema de perque es important estudiar/coneixer la historia…s’em va ocorrer que seria bo, alhora d’escollir una novela, que existis un mode de buscar-la atraves del tema en concret de que tracta. Ens els llibres d’assaig passa, en canvi en les noveles la classificacio per temes es molt generica:ciencia ficcio, aventures, policiaca, suspense, terror, humor… deia : aixi com en el cas dels llibres d’assaig pots trobar un tema concret : la forma de cagar de la girafa, per posar un exemple, no podria ser igual amb les noveles.
Per ejemple, aquests dies que em plantejava el tema de si em molen o no els tius, no seria cullonut llegir una novela on el prota es planteja el mateix? Aixi com amb altres coses que et procupin.
Coneixeu el teatre de l’oprimit ? fa un temps en vaig sentir i llegir alguna cosa… i tinc alguns amics que el practiquen :te varies formes de posar-se en practica aquest tipus de teatre, la que utilizaven aquest coneguts meus , era la seguent :
Anaven a una escola(en el seu cas en un barri marginal de barcelona), i respresentaven una escena on es plantejaven temes que tocaven d’aprop la gent que hi havia alli present en la respresentacio. En un moment d’aquesta, quan el/s personatges es trovaben d’abant la resolucio d’un conflicte, paraven l’escena, i preguntaven al public com pensaven que devien actuar els personatges dabant d’aquella cituacio. A vegades, si el public s’animava, el feien pujar a l’escenari perque prengues la resolucio, reprenguent l’escena.
L’altre dia al diari vaig llegir en un article, que en Inglaterra es feien terapies de grup(per solucionar problemes mentals), utilitzant les obres de Shackespeare.
Potser existeix una classificacio de la novela mes concreta, i la desconec… penso que estaria be com a eina per a un psicloeg: mira aqui te una llista dels llibres que li poden anar be, els protagonistes tenen les mateixes deries que voste.
Ara recordo, quan era segut dabant de la psicologa, pensava: vols dir que li conve que solucioni els meus problemes?amb el que em cobra, no li que convindra que s’extengui al maxim el proces de curacio ? I tambe pensava : dai, aixo de portar minifalda ho fa per desconcertrar-me, per crear-me altres conflictes. Com puc deixar-me anar?!! Saps quin es meu problema?tu, ets el meu problema ! tu i el que et voldria fer ara mateix si hi estiguessis d’acord !
No coneixeu alguna novela en la que el malalt acaba al llit de la psicologa ?
Apa siau!
EStic llegint la "cartuixa de Parma", poquet a poquet, el tasto a penes, però m'agrada. En els llibres també hi trobes els mateixos mecanismes que es repeteixen;
per exemple llegeixes a Sartre, en els "mots",la novella s'inicia o a partir de la situació social i històrica de uns personatges que precedeixen a el que desprès serà el que porti la trama dels fets narrats.Ara amb Stendhal amb el personatge de Fabricio,recobro quasi un llibre d'infantesa:" las aventures del pobre friquet", un clàsic d'en Folc i Torres. Es pot pensar que quin joc més estrany i podria dir que el que estic fent no és indagar cap a mí, ni colleccionar coneixements,sino que el que també potser pretenc és entrar en l'univers del seu joc. Un altre llibre que també fa un joc del protagonista davant dels fets que la vida li va deparant, és Amèrica d'en Kafka,és molt bo.
mar+*+*mamma | 20-01-2008 - 12:54:37 GMT 1 #
No t'acabo d'entendre amb aixo que dius: d'entrar en el joc de la novela.
Aixo que dius que no intentes colecionar fets, ni indagar en tu mateixa, es una critica?
No se si te a veure amb el que dius del joc... pero m'en dono compte que perque un llibre m'enganxi el -com- pot ser tan important com el -que-, i viceversa.
I que potser, rera la trecnica, nomes si amaga l'impotaencia d'explicar les coses de forma senzilla i -clara-.
isart | 21-01-2008 - 08:50:42 GMT 1 #